Re: Debian Trixie: poc glamurós

El 15-08-2025 10:41, Giorgio Grappa ha escrit:
> Cert, entre la calor i les vacances, està complicat.
> 
> Tanmateix, això que apunta Orestes sobre l'envelliment general del 
> col·lectiu, no només de Debian, sinó del programari lliure en general, 
> és una cosa que vinc observant de fa temps: no hi veig relleu 
> generacional; és a dir, probablement, sí que s'hi incorporen nous 
> usuaris, però s'impliquen escassament a nivell d'organització del 
> moviment.
> 
> O potser sóc jo, que no em sé comunicar amb els joves. O que no em sé 
> comunicar, en general.

- No crec que sigui problema de comunicació, precisament. Qui ens ho va 
comunicar, a molts de nosaltres? O potser ho vam anar a buscar, pel 
nostre compte, i llavors vam descobrir que hi havia un col·lectiu, al 
darrere?
Més aviat penso que sigui un factor social. La manca d'implicació del 
jovent no es produeix només a l'àmbit del programari lliure (precisament 
quan ara estan prou ben formats en informàtica). És general, en moltes 
associacions i activitats ens podrien dir el mateix. En un món 
individualista com l'actual, les iniciatives de caràcter social ho tenen 
magre. Ara no toca "donar" a la societat sense rebre res a canvi, sinó 
només "rebre", i sense posar-hi esforç, clar. L'àmbit social ja 
l'ompliran les (mal) anomenades xarxes ídem.

El punt de vista actual és diferent del dels que sabíem que si volíem 
obtenir alguna cosa, primer calia treballar per allò mateix. Potser 
l'educació que vam rebre, basada en la cultura de l'esforç, hi tenia 
alguna cosa a veure. I naturalment, tenir uns ideals (sovint utòpics, 
però ideals al capdavall) hi ajudava. Ara només busquem els resultats, i 
si pot ser, sense cap esforç.
Com sabem, l'evolució de la societat no és una funció lineal, sovint té 
sotragades, no sempre positives
.
En qualsevol cas, no volia posar-me filosòfic i crec que no ho he 
aconseguit. Avui és "Ferragosto" per als italians i, com cal, fa molta 
calor. Busquem un lloc fresquet per prendre una copeta de Grappa (de 
Barolo, o potser millor, de Moscato) i veurem les coses més amables.

      Eduard Selma.