Re: sobirania tecnològica i Linux

Prèviament vull dir què Sobirania i Independència són dos conceptes i no 
sinònims.
És normal què els estats es preocupin més per la sobirania que no pas 
per la independència.

Android casa perfectament amb aquest escenari i, tot i ser programari 
lliure, no atorga cap sobirania al «propietari» o arrendatari d'un 
telèfon mòbil.

El codi obert segueix essent millor opció què el codi tancat, perquè és 
auditable, no per res més.
El programari lliure segueix essent millor opció què el només «codi 
obert» perquè és independitzable.

Algun dia es podrà triar entre el Linux original (desenvolupat entre EUA 
i Finlàndia) i el Linux BRICS (on crearan la seva piràmide de 
contribuents), i aquestes noves sobiranies no ens deixaran en millor 
situació què les velles.

Linux no és de la comunitat, sinó un projecte privat iniciat pel monarca 
(Linus Torvalds) què de bon principi ha estat sincer en això.
Les monarquies tradicionalment han funcionat amb una estructura 
nobiliària què les sosté econòmicament.

L'autor de l'article (Vivian Voss, què fa una bona contribució al debat) 
erra en una lògica: Què el nucli de FreeBSD es pot bifurcar i mantenir 
DEGUT A la diferent estructura de governança del projecte. No és això el 
què et permet mantenir el projecte, sinó què la llicència t'ho permeti i 
tinguis la gent per a treballar. En aquest context, són igual de 
bifurcables Linux i el nucli de FreeBSD. Fins i tot a Rússia podrien 
bifurcar el nucli de FreeBSD i mantenir el derivat amb un equip privat 
de Gazprom on ningú més no entra. Fixem-nos amb Ubuntu: Bifurcaren una 
Debian i es feren el seu propi sistema de governança, poc més.

Finalment, vull fer recordatori què la II Guerra Mundial va deixar 2 
blocs de terratinents, i nosaltres a la UE estem sota la sobirania d'un 
d'aquests blocs, i això inclou fins i tot Andorra. Seria ridícul què el 
cap d'estat andorrà s'expressés sorprès de la seva falta de sobirania.


El 28/2/26 a les 19:35, Ricard Pradell ha escrit:
> Deu n'hi do la repassada, i potser no li falta raó. Però continua sent 
> el millor nucli per escriptori, llibertat apart. Fa molt temps que sóc 
> fora d'aquesta llista... encara existeix aquella  Debian amb nucli bsd?
> Salut!
> 
> El ds., 28 de febr. 2026, 11:03, Narcis Garcia <[email protected] 
> <mailto:[email protected]>> va escriure:
> 
>     A veure quan el nucli Hurd és aplicable per a un ordinador
>     d'escriptori... Suposo què en aquell moment les coses començaran a
>     canviar.
> 
> 
>     El 28/2/26 a les 11:01, R.Sicart ha escrit:
>      > Bon dia,
>      >
>      > Moltes gràcies Alex per aquests enllaços.
>      > Malauradament visc a Paris, però m'hagués agradat treure el cap al
>      > sobtec, té bona pinta!
>      > D'altra banda de moment m'he llegit l'últim enllaç, i és força
>      > interessant. No m'havia aturat mai a pensar en el tema directiu i
>     els
>      > sponsors del kernel i és un tema una mica inquietant...
>      >
>      > En tot cas moltes gràcies, em guardo el blog de vivian voss.
>      >
>      > Apa, bon cap de setmana!
> 
>     -- 
> 
>     Narcis Garcia
> 
>     __________
>     I'm using this dedicated address because personal addresses aren't
>     masked enough at this mail public archive. Public archive administrator
>     should remove and omit any @, dot and mailto combinations against
>     automated addresses collectors.
> 

-- 
Narcis Garcia